diumenge, 29 de desembre del 2013

Fins aviat!

No és un adéu, és un fins aviat!
I fins aquí arriben les entrades del bloc durant aquest semestre. 
Ha estat la primera vegada que faig un bloc i la veritat és que ha estat una activitat molt interessant i enriquidora.








Pel que fa a COED hem anat veient tot un seguit d'activitats que ens serviran per aprendre a comunicar-nos millor quan siguem mestres. Però, realment el que crec que més ens ha enriquit a la gran majoria ha estat el llibre "Com parlar bé en públic", donat que tenim tendència a posar-nos nerviosos quan ens hem d'enfrontar a parlar davant d'una audiència. 

Pel que fa a GITIC, hem vist tot un seguit d'eines, les quals la majoria desconeixíem, i que gràcies a haver-les treballat a classe les podrem aplicar en un futur a les aules. 

Així doncs, hem pogut aprendre tot un seguit de conceptes, eines i recursos que ens permetran millorar i enriquir-nos per a ser futurs mestres. 
L'aventura de l'educació només acaba de començar.

Ens veiem més endavant! Gràcies per haver visitat el meu bloc. I abans de marxar, us deixo una cançó, que a més a més la vàrem cantar a classe tots junts abans de marxar de vacances.




Però recordeu: això no és un adéu, és un fins aviat!

Judit.

Com parlar bé en públic i ser un bon comunicador?






Cada vegada que ens enfrontem a una exposició o una conferència davant d’un públic ens posem nerviosos, neguitosos i, alguns, fins i tot histèrics.
Hem d’aprendre a superar aquestes situacions donat que serà un fet habitual en el nostre dia a dia com a mestres. Així doncs, és molt important aprendre a parlar bé en públic i saber-se expressar.

Per treballar aquest aspecte, a classe de COED, vàrem llegir "Com parlar bé en públic", un llibre de J. Rubio i F. Puigfelat. En aquest llibre es mostren els diferents aspectes que hem de tenir en compte a l’hora de posicionar-nos davant d’una audiència. 

Després d'haver llegit el llibre i de fer una posada en comú a classe, vem recollir en un decàleg els aspectes més importants que hem de tenir en compte:

1. Utilitzar frases curtes, clares i senzilles.
Posada en comú del decàleg
2. Tenir en compte a quin tipus de públic ens dirigim.
3. L'actitud de l'orador ha de ser positiva, alegre, enèrgica i natural, amb una mirada que transmeti seguretat i confiança.
4. Repetir al llarg de la presentació els termes més importants.
5. Fer canvis de to i utilitzar l'humor per mantenir l'atenció inicial i despertar l'interès del públic.
6. Posar exemples, comparacions o anècdotes personals.
7. Fer un guió que contingui les idees principals posades en el ordre adient, per tal de fer una exposició coherent.
8. Utilitzar un suport digital per complementar l'exposició i plasmar la informació essencial. Però, MAI hem de fer un ús excessiu.
9. Es necessita constància, esforç i dedicació per arribar a ser un bon orador.
10. Interaccionar amb el públic.

Posteriorment, vàrem fer una activitat on havíem de recitar un poema de la literatura catalana. Aquest va ser el moment de posar en pràctica el decàleg per poder recitar correctament el nostre poema. Tot i això, a molts, com va ser el meu cas, els nervis ens van trair i no vam poder fer-ho tot lo bé que ens hagués agradat. Jo vaig recitar L'Elionor, de Miquel Martí i Pol.
A continuació us hi afegeixo un vídeo d'una recitació per a que el pugueu identificar.



Una altra manera de posar en pràctica el que havíem extret del llibre va ser l'activitat 'El bon comunicador'. En aquest cas, havíem d'escollir un personatge que representés per nosaltres el que és un bon comunicador. Juntament amb les meves companyes, l'Àngela Navarro i la Sandra Pérez, vàrem escollir a en Risto Mejide.

Risto Mejide
Nosaltres pensem que en Risto Mejide, tot i ser un personatge molt conegut i polèmic, és un exemple de bon comunicador. En Risto, sol parlar d'una manera molt irònica i amb un toc humorístic però, tot i això, la seva expressió es força clara. És un personatge que arriba i, tot i amagar-se darrere d'un paper fred i darrere les ulleres que el caracteritzen, sempre sap com transmetre a la gent el seu pensament.
Per a que pugueu veure un exemple us deixo l'enllaç a un dels seus articles, un dels meus preferits de molt que ha escrit: Bombardeen Barcelona.

Amb tot això que hem anat veient, podem dir que parlar bé en públic és molt important però no és una tasca fàcil. Hem vist diferents aspectes que podem relacionar amb les nostres exposicions o activitats del dia a dia a la universitat. Així doncs, parlar bé en públic és una de les claus més rellevants per al nostre futur com a mestres, posat que haurem d’estar parlant contínuament en situacions molt diverses (a l’aula, a les reunions amb els altres mestres, amb els pares....).

Per acabar us deixo una frase de Ciceró que apareix en el llibre:

“ L’art del discurs és: dotar-lo d’un exordi o disposar-lo a informar-se; exposar l’assumpte breument, de manera versemblant i clara; demostrar els arguments propis; destruir els de l’adversari; i finalment rematar amb una peroració que inflami o aplaqui.”


Fins aviat!

Judit.

dissabte, 28 de desembre del 2013

Qui ets, tu? La descripció

Portem fent descripcions des que som ben petits. Però mai se'ns havia acudit fer-ne una com les que hem fet aquest any. Abans de mostrar-vos el resultat, endinsem-nos una mica en fer un repàs de la descripció.

Què és la descripció?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Així doncs, podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva:

En una descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen (no intenta suscitar cap emoció estètica en el lector). Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

En una descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

A continuació, us mostraré les activitats que ens van proposar a classe per fer una descripció de manera diferent.

En primer lloc, l'activitat Qui ets, tu?, consistia en descriure una persona mitjançant una fotografia i una frase. La meva imatge va ser la següent:




"La vida és més vida amb un somriure" descriu a la meva companya Àngela Navarro. L'Àngela és una noia que transmet felicitat constantment. És una persona molt activa, no para de bellugar-se amunt i abaix. A més a més, és molt positiva i, per tant, sempre treu una part bona de les situacions dolentes. És menuda i eixerida, i molt presumida! (Per aquest motiu hi apareix un raspall). Però, per què aquesta posició? Ho endevineu? Sí! Li encanta cantar! Sempre que anem de camí a la universitat canta, i això fa que els que estem al seu voltant comencem el dia amb un somriure. 

La segona activitat consistia en fer una descripció sobre un altre company o una altra companya. En aquest cas podíem triar fer el que volguéssim: un poema, una cançó, un vídeo, un anunci publicitari... Jo vaig triar fer un poema per descriure a una altra companya, la Sandra Pérez. 


Ella em va fer costat

Era un matí de principis de setembre.
El sol brillava i la xafogor m’ofegava.
Pujant un carrer estret
arribara a la universitat.
Els nervis a flor de pell,
per una aventura a començar.
El primer dia va passar,
àgil i sense entrebancs,
però no recordo gaire més.
El dia següent em vaig llevar
sense ganes de tornar.
La vergonya va aflorar
però una noia em va salvar.
Era prima, no gaire alta,
amb cabells llargs i rinxolats,
ulls marrons i enfosquits
que em transmetien serenitat.
La seva alegria
aviat em va contagiar.
La seva timidesa
a ella em va acostar.
És un matí de finals d’octubre.
El sol ja no brilla amb intensitat
però, sí el somriure de la Sandra

cada matí perdura al meu costat.


Per acabar us deixo unes quantes descripcions que vàrem veure a classe com a exemples:

Què és el codi escrit?




Els éssers humans emprem els següents codis molt freqüentment: el codi escrit i el codi oral. Avui, veurem el codi escrit. Però, abans de començar a parlar-ne vegem les diferències entre els aquests dos codis:




Així doncs, què és el codi escrit?

Podem dir que el codi escrit és aquell que perdura en el temps, que es llegeix i no hi ha interacció durant l'emissió.

Aprofitant que parlem del codi escrit, parlarem també de les característiques o propietats del text, ja que el text és la representació del codi escrit.



Les característiques o propietats del text són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Aquestes característiques les dividirem en dos tipus: les descriptives, que són les que analitzen o expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic, i les prescriptives, que són les que determinen les normes d'ús.

Pel que fa a les descriptives, trobem que es componen dels següents aspectes: 
  • coherència: propietat de. text que selecciona la informació rellevant/important de la que no n'és. Estableix la relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts d'un discurs, tenint en compte l'estructura del text.
  • la cohesió: conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar aquest amb eficàcia.
  • l'adequació: grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa, tenint en compte l'interlocutor i el propòsit o objectiu. Segons aquesta utilitzarem un registre general o específic, formal o informal i un tipus de text determinat. A més a més, tindrem en compte la variació dialectal.
Pel que fa a les prescriptives, trobem que es componen dels següents aspectes:
  • la correcció: es refereix a la "norma" explícita d'ús en una comunitat lingüística de parlants (en el nostre cas el IEC, o en castellà la RAE)
  • la variació: es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un escrit d'acord amb determinats valors i actituds socials.
Quan es compleixin totes les característiques estarem parlant d'un text significatiu. Quan no, és un no-text.


Per treballar tot això que hem vist, a classe de COED, vàrem veure uns articles. El que vaig llegir jo, anava relacionat amb el text. A continuació us deixo l'enllaç per a que el pugueu llegir: "Un tramvia anomenat text" Espero que us agradi tant com a mi.

Per tant, tal i com hem pogut anar deduint, el codi escrit és molt important donat que el trobem a molts llocs en la nostra vida quotidiana, i amb més rellevància a les aules. És imprescindible conèixer el text i les característiques que requereix per escriure'n un. 

Fins aviat!

Judit.

El llenguatge, les llengües i la competència comunicativa



Sovint quan hem de definir què és el llenguatge diem que és tota senyal destinada a la transmissió d'informació. Però, realment és només un mitjà de comunicació?

Tot ésser humà es comunica per mitjà d'una o una altre llengua. Això permet afirmar que la humanitat té com a facultat un medi d'expressió i de comunicació que li és propi i que es diferent del que posseeixen la resta de primats més desenvolupats, és a dir, el llenguatge.

El llenguatge és molt complex i, per tant, cal aprofundir-hi per poder definir-lo. Així doncs, ens calen diferents elements per poder fer una definició del llenguatge.

A. El llenguatge i l'organització de l'entorn

La comunicació és possible gràcies a l'organització que fem del nostre entorn, el món en el que vivim, i la reducció del món que fem per mitjà del llenguatge.
Per tant, "el llenguatge és reflex del nostre món".

B. El llenguatge i el pensament

Sempre ens em fet la pregunta següent: qui té la prioritat en el desenvolupament del pensament, la intel·ligència o el llenguatge?
El llenguatge és el responsable de que, a la pràctica, siguem capaços de pensar. El desenvolupament humà sembla ser la mútua implicació d'ambdós factors (llenguatge i condicions cerebrals).
Per tant, el llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament.

C. El llenguatge i la memòria

 El llenguatge és un dels suports bàsics de la memòria.
Per una banda, la memòria col·lectiva d’un poble es conserva per mitjà de mites, llegendes, històries i tradicions que es transmeten a través del llenguatge. El poble passa aquests coneixements adquirits generació rere generació.
Per altra banda, el llenguatge desenvolupa un paper singular en la formació de la nostra identitat personal i ens permet la permanència d’aquell “relat” intransferible que és la nostra pròpia vida.

D. El llenguatge i l'autoexpressió

No sempre tractem de transmetre informacions a una altre persona. Moltes vegades, la emissió d’un missatge no es una altre cosa que una descàrrega, una manifestació del nostre estat d’ànim ( per exemple, les paraulotes, blasfèmies i renecs).
Així doncs, el llenguatge ens permet l’autoexpressió, és a dir, un diàleg amb nosaltres mateixos i la reflexió sobre la nostra pròpia experiència.

E. El llenguatge, el mitjà més extens
No tota expressió lingüística pot ser abocada al llenguatge visual. Per el contrari, un gest pot ser traduït al llenguatge ordinari; pot perdre part de la seva expressivitat i de la seva espontaneïtat però com és el mitjà més extens es pot expressar.


D'aquesta manera, després d'endinsar-nos en els diferents elements, podem fer una definició general de llenguatge.

"El llenguatge és el mitjà o instrument de comunicació més extens que posseïm, que permet l'expressió lliure i interior, el diàleg, ordenar les experiències del nostre entorn i que, a més a més, ens constitueix com a éssers humans."

Com hem anat veient, utilitzar i/o aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi o el conjunt de formes lingüístiques, sinó molt més. Això, implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen. És a dir, implica tenir competència comunicativa.

Segons Gumperz i Dell Hymes (1972), "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències."

I, quins són els components de la competència comunicativa?

1. Competència lingüística/gramatical:

Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic, i nivell semàntic).

2. Competència sociolingüística:

Fa referència a les regles socioculturals d'ús. És l'habilitat que s'ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.

3. Competència discursiva:

Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere (descripció, narració,etc.), i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

4. Competència estratègica:

Fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències. 




Amb tot aquest seguit de conceptes i elements hem pogut veure que el llenguatge i la comunicació són molt importants en el nostre dia a dia. Com ha futurs mestres, hem d'aprendre a potenciar la comunicació i, a més a més, fer-ho de manera correcta. 

Però, també hem de tenir en compte que existeixen diferents tipus de llenguatge. A continuació veurem uns quants:

  • El llenguatge verbal: fa servir la paraula oral o escrita.
  • El llenguatge no-verbal: fa servir altres codis.
Dins del llenguatge no-verbal podem trobar diferents tipus: el llenguatge musical, el llenguatge visual, el llenguatge corporal...


Guillermo Orozco, en la seva conferència sobre la comunicació audiovisual, ens diu que les imatges s'entenen universalment i, per tant, són un llenguatge amb codi universal. Però, hem de tenir en compte que hi ha coses que no veiem (el rere fons, la intencionalitat del autor...). Així doncs, el doctor Orozco diu que ens hem d'entrenar per ser audiència i cal conèixer cada mitjà de comunicació. 
D'aquesta manera, els nens i els joves necessiten que el contacte amb els mitjans de comunicació estigui "mediat" per la família, l'escola i els propis mitjans de comunicació. Sinó és així, es produeix un desaprofitament del potencial dels mitjans per educar. Els medis i tot el que ve donat per les imatges complementen l'escrit o el discurs. Per tant, s'ha de produir una alfabetització digital per treure profit a les tecnologies i els mitjans de comunicació.

Si voleu saber més sobre la conferència cliqueu aquí.


Per acabar us convido a llegir "Els 100 llenguatges dels infants", d'en Loris Malaguzzi.

Fins aviat!

Judit.