Portem fent descripcions des que som ben petits. Però mai se'ns havia acudit fer-ne una com les que hem fet aquest any. Abans de mostrar-vos el resultat, endinsem-nos una mica en fer un repàs de la descripció.
Què és la descripció?
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Així doncs, podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva:
En una descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen (no intenta suscitar cap emoció estètica en el lector). Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
En una descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
A continuació, us mostraré les activitats que ens van proposar a classe per fer una descripció de manera diferent.
En primer lloc, l'activitat Qui ets, tu?, consistia en descriure una persona mitjançant una fotografia i una frase. La meva imatge va ser la següent:
"La vida és més vida amb un somriure" descriu a la meva companya Àngela Navarro. L'Àngela és una noia que transmet felicitat constantment. És una persona molt activa, no para de bellugar-se amunt i abaix. A més a més, és molt positiva i, per tant, sempre treu una part bona de les situacions dolentes. És menuda i eixerida, i molt presumida! (Per aquest motiu hi apareix un raspall). Però, per què aquesta posició? Ho endevineu? Sí! Li encanta cantar! Sempre que anem de camí a la universitat canta, i això fa que els que estem al seu voltant comencem el dia amb un somriure.
La segona activitat consistia en fer una descripció sobre un altre company o una altra companya. En aquest cas podíem triar fer el que volguéssim: un poema, una cançó, un vídeo, un anunci publicitari... Jo vaig triar fer un poema per descriure a una altra companya, la Sandra Pérez.
Ella em va fer costat
Era un matí de principis de setembre.
El sol brillava i la xafogor m’ofegava.
Pujant un carrer estret
arribara a la universitat.
Els nervis a flor de pell,
per una aventura a començar.
El primer dia va passar,
àgil i sense entrebancs,
però no recordo gaire més.
El dia següent em vaig llevar
sense ganes de tornar.
La vergonya va aflorar
però una noia em va salvar.
Era prima, no gaire alta,
amb cabells llargs i rinxolats,
ulls marrons i enfosquits
que em transmetien serenitat.
La seva alegria
aviat em va contagiar.
La seva timidesa
a ella em va acostar.
És un matí de finals d’octubre.
El sol ja no brilla amb intensitat
però, sí el somriure de la Sandra
cada matí perdura al meu costat.
Per acabar us deixo unes quantes descripcions que vàrem veure a classe com a exemples:
- El gripau blau, Ara va de bo
- Lila, Whiskyn's
- Pedro Navaja, Gato Pérez
- Com un puny, Raimon
- Nit de Sant Joan, Sisa
- Summercat, anunci d'Estrella Damm
- Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol
Us hi animaríeu a fer una descripció d'aquest tipus? És realment original i divertit!
Fins aviat!
Judit.
Molt bon treball amb el poema! M'ha encantat!
ResponElimina